Forum Rôle Play du Château de Lyon
Vous souhaitez réagir à ce message ? Créez un compte en quelques clics ou connectez-vous pour continuer.



 
AccueilAccueil  S'enregistrerS'enregistrer  Connexion  
Le Deal du moment :
Cartes Pokémon 151 : où trouver le ...
Voir le deal

 

 Pechon lexic d'alpin d'Oc

Aller en bas 
AuteurMessage
Hardryan

Hardryan


Nombre de messages : 5932
Localisation IG : Montélimar
Date d'inscription : 20/04/2007

Pechon lexic d'alpin d'Oc Empty
MessageSujet: Pechon lexic d'alpin d'Oc   Pechon lexic d'alpin d'Oc Icon_minitimeMer 31 Mar 2010 - 6:06

Citation :
En vous promenant dans une rue de Briançon un après-midi, vous surprenez la conversation de deux vieillards assis devant une maison...
- Èra pas la mema femna mai una autra!
- È ! Qué? Mai coma çai una autra? Lo Peire es mariat!
Pour des montagnards comme les Briançonnais, le dialogue des deux vieux a tout de compréhensible, mais pour des étrangers... Alòrs pas facile!

Citation :
PECHON LEXIC D’ALPIN D’OC
Petit lexique d'alpin d'Oc
par
Hardryan Devirieux et Pénélope

Formules de politesse
Formulas de politessa

Bonjour : Bònjorn [bouon-jout], adieu (tutoiement) , adieussiatz (vouvoiement)
Bonsoir : Bòn ser, bòna sera, bòn vespre
Au revoir : Au reveire, adieu, adieussiatz
Bonne nuit : Bòna nuech
Bon appétit ! : Bòn apetís !
Comment ça va ? : Coma vas ?
Très bien, et toi ? : Fòrça ben, e tu ?
Qu'est-ce que tu veux boire ? : Qu'es tu vòl beure ?
Un verre de vin : Un canon, un veire de vin, un veire de vinassa (s'il est de piètre qualité!)
Un verre de génépi : Un veire de genepi !
S'il te plaît / s'il vous plait : Si te plai / si vos plai
Merci : Mercé, mercí, grandmercí, grandmarcí
À ta santé : A ta santat, a ta sanetat !
Santé ! : Santat ! Salut !
Oui : òc, si
Non : non !


S'adresser à quelqu'un
S'adreçar a quauqu'un, -a

Monsieur / Dame / Damoiselle : sénher / dama, dòna / damaisela
Duc : duc, duchessa
Vicomte : vescomte, viscomte
Baron : baron, barona
Marquis : marqués, -esa
Seigneur : sénher, senhor
Va-nu-pieds : pèdeschauç, crebafam, bramafam
Vagabond : barrutlaire, -ra ; rodaire, -ra ; rodalier, -ra ; bomian, -a ; gorrin, -a ; gorrinaire, -ra


Les sept jours de la semaine
Los set jorns de la setmana

Dimanche : dimenge, dimenche, lo menche, dimenja
Lundi : diluns, lo luns
Mardi : dimarç, lo març
Mercredi : dimecres, lo mècres
Jeudi : dijòus, lo jòus
Vendredi : divèndres, lo vèndres
Samedi : dissandes, lo sandes, dissabte, dissabta, sabta


Les douze mois de l'année
Los dotze mes de l’annaa

Janvier : genier, janvier, genoier, genovier
Février : febrier
Mars : març
Avril : abriu, abrieu
Mai : mai
Juin : junh
Juillet : julhet, julh
Août : avost, aost, agost, ost
Septembre : setembre
Octobre : octòbre
Novembre : novembre
Décembre : decembre


Les chiffres et les nombres
Los chifres e los nombres

Zéro : zerò
Un : un, una
Deux : dos, doas
Trois : tres
Quatre: quatre
Cinq : cinc
Six : sieis
Sept : set
Huit : uech
Neuf : nòu
Dix : detz
Cinquante : cinquanta (Vint e cinc e vint e cinc fan cinquanta)
Cent : cent
Mille : mil


Geographie et Villes
Geografia e vilas

Briançon : Briançoùn
Die : Dia
Embrun ?
Lyon : Lion
Montélimar ?
Valence : Valença
Vienne : Viana

Chariot : charriòt, charriòu, charreton
Demi-tour : mieg-torn
Détour : destorn, contorn, desviament
Noeud : grop, nò
Village : vilatge, vilar
Ville : vila, ciutat
Voyage : viatge, viatg


Parfait montagnard / Parfaite montagnarde
Perfect montanhard / Perfecta montanharda

Barbe : barba
Berger, -ère : pastre, -essa ; bergier, -a
Bière : bierra, cervesa
Bigre ! : Macareu !
Bientôt / Très bientôt : leu, benleu / leu-leu
Bosquet de chênes ou de pins (nm) : blacha (nf)
Brute (nf) : bruta, bèstia
Bûche (nf) : busca, buscha, bosca
Bûcheron : boscatier, lenhaire
Cabane de berger : mansa
Chasse (nf) : chaça
Couper du bois : faire bòsc, faire de bòsc
Cuite (d’ivresse) : pinhòta, nhòca, nhasca
Falaise : bauç, ranc
Fiole : fiòla
Garde-forestier : garda-bòsc.
Hache : destrau, àpia, aissa
Merdeux, -euse : merdós, -osa
Montagne : montanha
Montagnard, -e : montanhard, -a , montanhòu, -òla
Neige (il) (loc verb) : chai neu
Noisette (nf) : aulanha, avelana, noseta.
Noix (nf) : nòse, nose, notz (nf)
Refuge (nm) : refugi
Ricochet (nm) : rebombeta, raspalheta, escopeta (nf)
Tonneau (nm) : toneu, barrau (nm) ; bota, barrica (nf)
Traîneau (nm) : lielha (nf) ; traïneu, trainàs (nm).
Vallée : valaa, vau, valeia


Famille
Familha

Alliance (bague) (nf) : aneu (nm)
Ame (nf) : arma, anma, ama
Ami, -e (adj/n) : amic, amia ; ami, amia ; colega ; bicon, bica
Bâtard, -e : bastard, -a
Bâtardise : bastarditge
Bise (baiser) (nf) : bisa ; poton, ba, banon (nm)
Compagne (nf) : companha
Compagnon (nm) : companh, companhon, collega, camarada
Enfant : mainaa (nf) ; dròlle, enfant, pechon
Famille : familha
Frère (nm) : fraire
Marraine : mairina, meirina
Mère : maire
Noce (nf) : nòça
Parrain : pairin, peirin
Père : paire
Soeur (nf) : sór, sòrre
Vie (nf) : vita, vida
Vieillard (nm) : vielh, -a ; vielhard ; aujòu, -ola ; vielhàs, -assa


Animaux
Animaus, bestiaris, bèstias

Agneau :(nm) anheu, anhel
Bouc : bòchi, boc
Cerf : cervi (mâle), cèrvia (femelle)
Chamois : chamós, chamoç
Chèvre : chabra, bica
Chien, -ne : chin, -a
Chien de berger (nm) : chin d'aver, labrit
Cochon : pòrc, purc, puerc
Corbeau : còrp, còrb, corbarat
Dinde :(nf) : dinda, piòta
Dindon :(nm) : dindon, gabre; piòt, dindard
Ecureuil :(nm) : eissiròu, esquiròu ; essiroel
Faisan : faisan
Faucon :(nm) : faucon, fauquet
Hérisson :(nm) : eiriçon, eriç, ariçon
Hibou (nm) : chòt, duc
Lapin : lapin, coniu, conilh
Lièvre : lebre (nf)
Loup, louve : lop, loba
Louveteau : lobet, lobaton
Marmotte : dormilhosa, marmòta
Mouton : moton
Ours, -e : ors, -a
Ourson : orson
Poisson : peis, peisson
Sanglier : singlar, pòrc singlar, senglier
Vache : vacha
Veau :(nm) : veu, vedeu


Les arbres et les arbustes, les fleurs et les plantes
Los aubres e los aubrilhons, las flors e las plantas

Arnica (nf) : estorniga
Blé (nm) : blat, blad ; froment. (en Briançonnais, lo blat désigne le seigle et froment, le blé)
Bouleau : beç ; betol
Châtaigne (nf) : chastanha , castanha
Chêne : rore
Collet (chasse) (nm) : laç, sedon
Edelweiss : immortala, estiela de neu, esteleta
Fleur : flor
Fougère : fogiera, feove, feuse
Fruit (nm) : fruch (nm) ; frucha (nf)
Genépi (nm) : genepi
Genévrier genebre, genebrier, chai, cade
Hêtre : fau, faiard
Mélèze : meuse, melze, miarze, miauze
Mousse : mofa, mossa
Pin : pin
Sapin : sap, sapin, avet, abet
Vigne (nf) : vinha

  • Sab’un país e una flor,
    E una flor, euna flor,
    E la sònam flor de l’amor,
    flor de l’amor, flor de l’amor.
    Vai Peiròt, vam chaminar,
    Vam chaminar de cap a l’immortala,
    Vai Peiròt, vam chaminar,
    Vam chaminar, lo país vam cherchar.


    Nadau (Cap a l’immortala)


Nature
Natura

Arc en ciel : arc de seda
Alpage : aupatge, alpatge ; pasturatge, pasquier
Alpes : Aups ; Alpas (nf)
Chaîne de montagnes : serra
Col (montagne) : còl, pas (nm)
Crête (de montagne) : serra, crestiera, restiera, cresta (nf) ; crest (nm)
Glace (gel) : glaça
Montagne : montanha
Neige : neu
Nuit : nuech
Nuage : niu, nieu, nívol, nivòu
Rhône : Ròse
Rhône (de l'autre côté du) : de l'autra man de Ròse
Rivage : ribatge (nm) ; riba (nf)
Rive : riba (nf) ; bòrd (nm)
Rive (sur l'autre) : delà l'aiga
Roche : ròcha
Rocher : rochàs, blòc, ròc
Route : rota, via
Ruisseau : riu, rif, biau, beal, bialet
Saison : sason, tempora
Soirée : seraa, vespraa, après sopar, velhaa
Soleil : soleu.
Sommet : cima, poncha, testa (nf) ; suc, som, cap, ponchon, d'aut, sobran(nm)
Transhumance : amontanhatge, estivatge (nm)


Armée et Prévôté
Armaa et Presbota

Amiral : amirau
Arme : arma
Armée : armaa, arméia
Armement : armament
Armure : armaüra
Armurier : armaürier
Arsenal : arsenau, arsenal
Artillerie : artilharia, artilhariá
Artilleur : artilhier
Bannière : bandiera
Bâton : baston
Brigand : brigand, bregand
Casque : casco
Chaîne : chadena, chaina, chaena, cheina
Chariot : charriòt, charriòu, charreton
Château-fort : chastelàs
Chevalier, ière : chavalier, -iera ; chivalier, -iera ; chavalier, -iera
Commander : comandar, dirigir, governar
Compagnie : companhiá
Douane : doana, dogana
Escorte : escòrta
Escorter : escortar, acompanha
Etrier : estriu
Garde : garda (nm)
Garde à vous ! (interj.) : garda-a-vos !
Guerre : guerra
Guerrier, -ière : guerrier, -ra ; guerrejaire, -ra (-arela) ; combatent, -a
Guerroyer : gerrejar, batalhar
Heaume : eume
Herse : ersa, èrpia (nf) ; rascle, aplanaire, ressegaire (nm) ; arpia (nf)
Laissez-passer : laissar-passar
Révolte : revòuta, rebellion
Riposte : replica, respòsta, revira, respònsa
Rivalité : rivalitat
Salve : salva
Soldat : soldat, sòudat, sordat, sodard
Solde : sòlda, sòuda
Solder : soldar, sòudar
Tour : torn (un torn de garda)
Vaincre : véncer, véncir, batre, ganhar
Vaincu, -e : vencit, -ia ; vencut, -ua ; batut, -ua
Vainqueur : venceire, vencidor, ganhaire


Religion
Religion

Archevêché : arquevescat, archevescat
Archevêque : archevesque
Baptême (extrait de) : batisteri
Baptême : baptisme, batejat, batejament ; batealhas (nfpl), aigadiera (nf)
Cathédrale : catedrala
Célébration : celebracion
Cloche : campana
Clocher : cluchier, clochier, campanau
Couvent : convent, covent, abadiá (nf) ; monastier (nm)
Curé : curat, preire, chapelan
Diable : diable, demòni, banet, banarut ; bèstia fera (nf)
Diable ! (excl) : dianche (diantre)
Diablerie : diablariá, diablaria
Diablesse : diablessa, garnassa.
Diabolique : diabolic(que), -a ; infernau, -ala
Diacre : diague, diacre.
Église : gleisa
Enfer : infern
Évêque : evesque, avesque
Hérésie : eresia, eretgia.
Hérétique : eretic(que), -a ; eretge, -ja.
Monastère : monasteri, mostier, monestier, monastier
Paradis : paradís


Politique, diplomatie, hérauderie
Politica, diplomacia,

Ambassade : ambaissada
Bilan : bilanç
Conseil : conseu, conselh, conseu
Conseiller, -ère : conselhier -a ; conseu
Dauphin, -e : daufin, -a. Lo titre de Daufin fuguec aqueu dels princes dau Daufinat
Dauphiné : Daufinat
Dauphinois, -e : daufinés, -esa
Diplomate : diplomata.
Diplomatie : diplomacia
Héraut : eraud, criaire, messatgier, anonciaire
Lyon : Lion
Lyonnais, -e : lionés, -a
Maire : cònse ; maire (fr)
Mairie : comuna, maison comuna
Noblesse : noblessa, nobletat, gentilessa
Règne : regne, rèine, reinatge
Roi : rei.
Royaume : reiaume
Royauté : reiautat
Traité : tractat, pacte
Trône : tròn, tròne, seti de majestat


Médecine
Medicina

Bouche : bocha, gola, gora
Coeur : còr, cur
Colère : marícia, colera, bisca , ràbia, ira (nf)
Herboriste : erborista
Jambe : jamba, chamba, cambaile
Main : man
Remède : remedi (nm)
Réveil : revelh.
Santé : santat, sanetat (nf) ; salut (nm)
Sommeil : sòm, soen, durmir, somelh (nm)


Les Métiers
Mestiers

Artisan du bois : fabre, faure
Artisan du fer : maneschau
Boucher, ère : bochier, -a ; maselier, a (arc) ; bechier, -a
Boulanger : fornier, pastaire, bolangier
Charpentier : fustier, fustejaire, charpentier
Forgeron : faure, fabre
Marchand ambulant : pòrta-bala
Tisserand : teissier, teisseire
Travail : trabalh (nm) ; òbra, besonha (nf)
Tribun : tribun
Vendange : vendémia, vendúmia


Vêtements
Vestit

Bas : debàs
Botte : bòta
Braies : braias
Cape : capa
Capuche : capucha
Ceinture : cencha, centura, cinta, cintura, talhòla
Chapeau : chapeu
Chausse : chauça
Col (de chemise) : còl
Chemise : chamisa, camisa
Coiffe : coifa
Corde : còrda
Foulard : folard, mochaire e còl
Fourrure : forrura
Gilet : bombet, gilet
Habit : abit, vestit, abilhament
Houppelande : marenga
Jupe : gonela, jupa
Manteau : manteu
Robe (vêtement) : rauba
Vêtements : vestit, vesti, vestiment, bagatge, abilhatge, abilhament


Matières premières et outils
Matèrias prumieras e otis

Barque : barca
Bateau : bateu, batel, vaisseu
Charrette : charreta ; carriòla
Couteau : coteu
Cuir : cuer
Couverture : cuberta
Échelle : eschala, escala, eissala, eichala
Laine : lana
Laine d'un jeune agneau (nf) : anís (nm)
Rame : rem (nm) ; rama (nf)
Seau : ferrat, bidon (nm) (en fer) ; selha, gerla (nf) (en bois) ; bròc (nm)
Stère : estere
Tonneau : toneu, barrau (nm) ; bota, barrica (nf)


Nourriture, denrées
Noiritura, denrèias

Bière : bierra, cervesa
Biscuit : bescuech, biscuech
Blé : blat, blad ; froment. (en Briançonnais, lo blat désigne le seigle et froment, le blé)
Boisson : begunha, bevanda (nf) ; beure (nm)
Bugne : bunha
Châtaigne : chastanha , castanha
Cochonnaille : porcalha
Crêpe (pâtisserie) : crespa (nf) ; crespeu, matafam, estofa-crestian (nm)
Déjeuner (repas de midi) : dinnar, gostar
Déjeuner (petit) : dejuna
denrée : denrèia ; produche (nm)
Dîner (repas du soir) : sopar
Dîner (repas de midi) : dinnar ; disnar
Epi : espia, espiga (nf)
Faim : fam, talent
Farine : farina
Fraise : licha, fraga ; fresa ; amòuca ; amaiossa
Framboise : ampa, fragosta
Fruit : fruch (nm) ; frucha (nf)
Genépi : genepi
Huile : òli (nm)
Lait : lach
Lard : lard (nm) ; ventresca (nf)
Légume : liume, legume
Mûre : amura, amora ; amória
Noisette : aulanha, avelana, noseta
Noix : nòse, nose, notz (nf)
Nougat : nogat, torron
Nourriture : noiritura, manjalha, pitança, bostifalha ; manjar (nm)
Pain : pan
Ragoût : ragost, fricòt
Raisin : rasim
Ripaille : ripalha, tampona, drilhança
Rôti : rostit
Rôtie : rostia
Sel : sau (nf)
Soupe : sopa
Tartine : lesca, tartina, tòsta
Viande : charn, vianda ; carna


Habitation et bâtiments
Abitacion e bastiment

Bâtisse : bastissa
Cabane : chabana, cabana, baraca (nf) ; jas (nm)
Cabane (petite) : cabanon (nm)
Cabanon : cabanon (nm) ; cabaneta, glorieta (nf)
Château : chasteu
Châtelain, -e : chastelan, -a
Cheminée : chaminèia, chemineia, chimineia
Clé, clef : clau, passa (nm)
Forge : farja, fauria, fabrega
Habitation : abitacion, demorança, demòra
Hôpital : espitau
Maison : maison (nf) ; ostau (nm) ; casa (nf)
Maison d'alpage : forest (nm) ; muanda (nf)
Mur : muralha
Refuge : refugi
Table : taula
Taverne : taverna
Toit : cubert, teulat (nm) ; teulissa (nf)
Tour : torre, tor
Tribunal : tribunau


Les Verbes
Verbes

Amarrer : amarra
Asseoir : assetar, asseire
Assommer : ensuchar, ensuquar, essuchar, eissuchar, assuchar, assomar, amaçar, estorbir,estourbir, eistourbir
Attendre : esperar, atendre, espeitar
Avoir : aver, aguer
Baigner : banhar
Baigner (se) : se banhar
Bâtir : bastir, edificar
Boire : beure, gandolear. Bevem de vin quand avem set
Ceinturer : cénher, cenchar, cinturar
Célébrer : celebrar
Chasser (le gibier) : chaça
Commander : comandar, dirigir, governar
Commercer : comerça
Conseiller : conselhar, aconselhar
Croire : creire, créser
Déneiger : desnevar
Détruire : destruire, brigandiar, avalir, avarir, desmolir, tombar, aroinar, desgalhar
Devoir : dever, deure. Totes los enfants devon anar a l’escòla
Dire : dire, contar
Donner : donar, bailar, balhar, beilar, pòrsar
Dormir : durmir
Entrer : intrar, dintrar
Escorter : escortar, acompanhar
Etre : estre, èsser, estar
Etudier : estudiar
Forger : farjar, fabregar
Gagner : ganhar, meritar
Guerroyer : gerrejar, batalhar
Habiter : abitar, restar, demorar
Ignorer : ignorar, desconéisser, mesconéisser
Manger : manjar
Monter : montar, escalar, pojar, pujar, poar
Partir : partir, s'en anar, s'en partir
Payer : paiar, pagar
pêcher (des poissons) : pescar
Penser : pensar, soscar
Raconter : contar, racontar
Raser (barbe) : rasar, barbar, barbiar barbejar, faire los pieus
Régner : regnar, reinar
Répondre : respondre
Rester : restar.
Retourner : tornar, retornar, entornar
Révolter (se) : se revòutar
Rivaliser : rivalisar, luchar
Saluer : saluar
Saouler (se) : se sadolar, pintar, empegar
Savoir : saber, sacher, saupre
Signer : signar, senhar
Solder : soldar, sòudar
Sortir : sortir, sòrtre, salir, eissir
Taire (se) : se quesar, se taisat, se calar, s'abochar
Tenir : tenir, téner, aver
Tourner : tornar, virar, virolar, girar
Travailler : trabalhar, travalhar, obrar, obrejar, besonhar
Trouver : trobar, atrobar, trapar
User : usar, jauvir
User (épuiser) : abena
Vaincre : véncer, véncir, batre, ganha
Valoir : valer
Veiller : velhar
Vendanger : vendemiar, vendumiar
Vivre : viure, vieure
Voir : veire, véser
Voler(oiseau) : volar
Voler(voleur) : raubar, panar, chipar
Voyager : viatjar


Adverbes et Locutions
Adverbis e locucions

A vie : a vita
Après : après, puei
Après-demain : deman passat, après-deman, deman l'autre
Aujourd'hui : uei, encuei, encui. Encuei es dimenche e trabalho pas
Avant : avans, avant, davant, einant ; derant
Beaucoup : ben, fòrça
Comme : coma, come
Comment ? : coma ? Coma vas ? — Vau ben.
Contre : còntra, contre
Côté (à) : a costat
Dedans : dins, dedins, dintre, dedinc
Dehors : defòra
Demain : deman
Depuis : despuei, despiei
Depuis que : despuei que.
Derrière : darrier, a reire
Dessous : dessot, dessós, dessobre ; avau ; sota
Devant : davant
Diaboliquement : diabolicament
Droite (à) : a man drecha
Encore : encara, mai
Ensemble : ensems
Ensuite : puèi, aprep, apuei, après
Ici : aicí ; cei
Jamais : jamai. L’ai plus jamai vista
Moins: mens
Noblement : noblament
Si : tant
Seulement : solament, soletament
Tant mieux : tant mielhs
Tellement : talament
Tout à fait : de fach, ben
Trop : tròp
Vite : leu, leu-leu, vite, vitament


Interjections e exclamations
Interjeccions e exclamacions

Allons !, après ! : zòu ! ; anem ! ; anen ! ; bada ! (M)
Attention ! : mefi !
Bon appétit ! : bòn apetís !
Bravo ! : òsca !
Courage ! : dau !, zo !, ardit !
Encore : encara, mai
Garde à vous ! : garda-a-vos !
Tiens ! : ten !


Pronoms
Pronoms

Qui ? : cu ?
Qui ? : que
Qui est-ce ? : cu es ?
Qui est-ce qui ? : cu es que
Quoi ? : qué, de qué



[hrp]Source : http://www.espaci-occitan.com/asso/file/diccionari_alpin_oc.pdf
Ce petit lexique n'est sans doute pas parfait, car contrairement à nos persos nous ne le sommes pas. 8) [/hrp]
Revenir en haut Aller en bas
 
Pechon lexic d'alpin d'Oc
Revenir en haut 
Page 1 sur 1
 Sujets similaires
-
» Pechon lexic d'alpin d'Oc
» Proposition d'ajout - Pechon lexic d'alpin d'oc

Permission de ce forum:Vous ne pouvez pas répondre aux sujets dans ce forum
Forum Rôle Play du Château de Lyon :: 2 - Palais Sainct Pierre :: Collections Ducales :: Langues-
Sauter vers: